La corrupció de perfil baix.

Hi va haver un temps en què es va posar de moda adjectivar "de perfil baix" a tot allò o aquelles persones que complien la seva comesa des de la discreció, sense cridar massa l'atenció. Doncs bé: tenim instal.lada entre nosaltres la corrupció de perfil baix. Aquesta manera d'actuar davant la qual és molt comú escoltar "bé, però és que és normal". És normal que en molts llocs en l'administració es repeteixin els mateixos cognoms, que determinades sancions quedin sense executar gràcies a oportunes trucades de telèfon, que el fet de tenir algun "amic" en algun lloc estratègic et permeti esquivar la normativa, etc. I, quan et queixes d'aquesta injustícia acabes escoltant la maleïda frase "sí, però és que és normal". Doncs no: no és normal, és injust, i tots els que entenen que és normal i ho accepten com a tal no fan més que institucionalitzar aquesta corrupció de perfil baix.
En els inicis del segle XX, el senyor Jacinto Benavente va escriure l'obra de teatre "Els interessos creats" i, en boca d'un dels seus personatges deixava caure aquesta demolidora frase (més o menys): "si vols triomfar en aquesta vida, no t'esforcis a crear afectes, doncs amb ells no aconseguiràs res, dedica't a crear interessos ja que aquests seran els que et donin beneficis ".
Ha passat més d'un segle i aquesta màxima no només ha sobreviscut sinó que està més activa que mai. Per això, des de "el meu lloc al món" volem cridar que aquesta corrupció de perfil baix no és "normal", encara que sigui la norma: és i sempre serà injusta, i convidem a reconèixer la injustícia i denunciar-la sempre que aquesta es cometi , per molt baix que sigui el seu perfil. Si és cert que aquest és el nostre lloc al món, no col · laborem amb silencis o renúncies.

Alegría... és Festa Major...

Fa uns dies parlava amb un bon amic, tot compartint unes cerveses, i ell va fer servir una expressió curiosa: Molta gent porta l'empanada al cap, i només dona senyals de vida cada quatre anys, a l'hora de votar a aquells als que ha estat criticant i que tornarà a criticar passades les eleccions... "L'empanada?", va dir: "No!, la truita de patates!"... Potser tots portem una truita de patates al cap...

El nostre Ajuntament ja ens ha informat de les activitats musicals que podrem gaudir durant la Festa Major, i descobrim que el plat fort (i dic el plat fort perquè de ben segur que és l'activitat més cara) serà l'actuació de Chenoa, "No arrisquem, que a veure la Chenoa hi anirà tothom". Portem ja uns quants anys amb aquesta política: El Koala, Andy & Lucas, etc.

La truita de patates al cap és això: La manca total de risc, de criteri, de reflexió, d'una banda per part dels nostres gestors públics, i d'altra banda de nosaltres mateixos, que, tant se valen els motius, omplirem la plaça per "gaudir" d'aquesta pseudo-artista.

Estaria bé que cada any, per aquestes dates, l'Ajuntament, a més de publicar el programa de Festes, inclogues el preu que s'ha pagat per cada activitat. Sembla lògic, ja que són els nostres diners i no està de més que tothom s'assabenti. I des d'aquí estem segurs que només el preu d'aquesta Chenoa ja supera la suma total de les altres activitats.

Aquesta és només l'opinió d'un pratenc.

Remodelació de la mitjana del carrer Marina

Segons sembla, l'Ajuntament ha decidit reestructurar la mitjana del carrer Marina, fent actuacions per trams, per guanyar espai pels vehicles, traient part de les vorades que hi havia. S'ha d'agrair que ho facin ara, a l'estiu, que hi ha menys trànsit...
... Però, i tenint en compte que aquest vial havia estat re-urbanitzat fa menys de 10 anys, sembla una despesa extra per una falta de previsió. Fins i tot, gairebé tothom va veure al seu moment que aquesta mitjana era un nyap. Com podeu veure a les fotos, qualsevol caiguda des d'una moto pot significar el trencament d'un munt d'ossos ( un per cada vora-viu ), a banda del dubtós gust estètic. Si cadascú de nosaltres, a la nostra feina, hem de donar comptes per les nostres errades, se suposa que amb més raó, quan es fan servir diners públics, els responsables d'aquest desgavell ( abans i ara, perquè continuarà sent un perill per la circul.lació ) no haurien de continuar als seus llocs de decisió.
No sabem si qui ha pres la decisió d'aquesta modificació és la mateixa persona que va decidir la primera remodelació, però pensem que, sigui qui sigui, hauria de eliminar aquesta mitjana i posar una vorera de divisió normal i no pretendre ser tan original sacrificant lo funcional.
Aquesta és només l'opinió d'un pratenc

Bici-carrers i zona blava...

Aquest últims dies, el nostre ajuntament ens ha informat de dos actuacions als carrers d'El Prat: una, la instauració de zona blava en un tram de la Avinguda Verge de Montserrat, i l'altra, la creació d'una xarxa urbana de bici-carrers.

La primera iniciativa, la zona blava, ens la expliquen ( amb follets informatius a la bústia o a la revista d'informació local "El Prat" ), dient-nos que "donarà servei a un amplíssim sector de la ciutat amb forta implantació de comerços, oficines de gestió, etc". Això s'entendria si fossin NOVES places d'aparcament, però no: han agafat places gratuïtes i les han fet de pagament. Ens prenen per idiotes?. Si volen fer que l'aparcament al Prat sigui de pagament, que ho facin, però que ens venguin la idea com si aquesta fos pel nostre bé, com a mínim sona cínic, en uns temps en que l'economia dels ciutadans és més que precària.

I l'altra iniciativa, els bici-carrers: han pintat una sèrie de carrers amb el logo d'una bici, i ens vénen ( un altre cop ) un bici-carrer. Les persones que fem servir la bici ( en general d'una forma cívica ) per moure'ns per la ciutat, ja sabem per on hem de circular. Si volien fer un servei, haurien de fer una xarxa molt més gran d'aparcaments per bicicletes, i així no ens obligarien a fer servir fanals, senyals i arbres -cosa que prohibeix la norma- i que, ens temem que tard o d'hora, constituirà una nova excusa per repartir sancions.
A banda de la despesa ( petita, però inútil ) en follets informatius i pintures a l'asfalt, la sensació que ens queda és que, o ens prenen per idiotes, o que realment som idiotes i ens tracten en conseqüència.
Aquesta és només l'opinió d'un pratenc.

L'Esperanzah, una molt bona idea, però...

Aquest cap de setmana s'ha celebrat la 2ª edició del Festival ESPERANZAH, importat del centre d'Europa, i amb una vocació de varietat, tant en la selecció musical com en els continguts paral·lels.
Una molt bona idea. Ara bé: El públic assistent, s'ha comportat a la alçada?. Des d'aquí creiem que no. Rotundament no. Quanta gent ( d'El Prat ) ha pagat la seva entrada?. Perquè durant tot el cap de setmana només s'han sentit frases com " a mi em passen la polsera " o " per veure a tal banda només, no pagaré". Una actitud molt "solidària", sí senyor. No conec ningú que hagi pagat. No sabem el números finals del festival, però és evident que la rendibilitat i sostenibilitat d'un event com aquest radica en l'equilibri de ingressos i despeses, a banda de la feina i la dedicació de tothom que hi ha treballat.
Des d'El meu lloc al món, no sabem si l'any que ve es farà o no una nova edició, però interpretem que, donada la actitud de molts pratencs, aquí no ens mereixem que els organitzadors tornin a fer aquest esforç.
Aquesta és només l'opinió d'un pratenc.